La recerca sobre “La naturalesa de l’aprenentatge” (OCDE, 2010) ha sintetitzat els principis que, en aquest sentit, haurien de fonamentar els entorns d’aprenentatge del segle 21:
En aquest sentit, els entorns d’aprenentatge han d’atorgar als alumnes el protagonisme que els correspon, estimulant el seu compromís i una participació activa i autoregulada en la construcció del propi coneixement. La pràctica pedagògica disposa de metodologies diverses orientades a aquesta finalitat.
L’organització dels entorns d’aprenentatge no ho pot passar per alt i ha de treure partit de la potencialitat de l’aprenentatge cooperatiu. Aquesta metodologia, quan s’utilitza adequadament, permet posar en joc capacitats de naturalesa diversa i obtenir resultats en l’àmbit conductual i afectiu. D’altra banda, l’aprenentatge autònom i la recerca personal també han de disposar del seu espai en l’activitat quotidiana de l’alumne i han d’anar guanyant pes en la seva trajectòria.
L’aprenentatge és un procés que resulta de la combinació inextricable entre motivació, cognició i emoció. L’assoliment de resultats exigeix que les experiències educatives siguin capaces de connectar amb els interessos i motivacions dels alumnes.
L’organització dels entorns d’aprenentatge ha de contemplar necessàriament les diferències en coneixements previs, estils, estratègies, creences, interessos i motivacions.
Els entorns d’aprenentatge han d’estimular els alumnes a posar en joc les seves capacitats per superar-se, evitant la ineficàcia de la pressió excessiva per a la qualitat dels resultats.
Les experiències educatives han de permetre que els alumnes puguin identificar amb claredat quines són les expectatives en relació a l’activitat de cadascun d’ells. L’avaluació formativa és indispensable per retroalimentar el procés d’aprenentatge i el disseny de la pròpia acció educativa.
Aquesta connectivitat horitzontal també s’ha poder desenvolupar per a la connexió entre l’entorn d’aprenentatge formal, la comunitat en el seu sentit més extens i la societat en general. Les situacions d’aprenentatge autèntic que promouen aquest tipus de connexions permeten obtenir nivells de comprensió més profunds.
La força i rellevància d’aquests principis no s’obté de considerar-los aïlladament. La seva potencialitat prové d’allò que sumen quan s’apliquen tots ells de manera combinada i flexible, d’acord amb les circumstàncies. En aquest sentit, l’eficàcia d’un entorn d’aprenentatge es produeix en la mesura que compleix els set principis, la qual cosa planteja una fita exigent per a l’organització de l’activitat quotidiana de les escoles.
